[afitat]

Retour 

1. adj.

'marqué comme privé [en parlant d'un terrain]'

1392 GavarnieLeNail 136: Item que degun habitant de la biela de Lus… no pusque ni dege feer coylaar ni yazer ab son propri bestiar… en los termes e portz dessus mentaugudz, exceptat aquedz qui aqui an terras affitadas

1392 GavarnieLeNail 137: Item que tot prad affitat qui es acostumat de dalhar en la Arribera e en l'Aubeta que estoe bedat entro a la festa de Sent Bartholomeu

1392 GavarnieLeNail 137: Item que en tota terra affitada dels diitz logz tota bestia mazeda sie penherada

1418 LuzLeNail 137: Item meton adet e penhera fora las boguas dels diitz portz ·ɪɪɪ· ss. de jaques, exceptat en las estiuas que es carnau en la terra affitada

1534 GavarnieLeNail 137: tota aquera plassa, cami et bia bessiau… que desi enla sia affitada propia de lad. Stophania de Prat et de sos successors

2. n. m.

'propriété privée'

1466 LuzLeNail 138: … depausan que a lors segramentz mes tien que agossen prees del besiau que del affitat; e sus so los deputatz ordenan que… agossen descomprat lo besiau

1545 LuzLeNail 138: Et aquo metex que tot aquet tros de terra… tant quant es dens lasd. termis et senhaus, que sie dessi enla affitat deusd. deu Peree